No mireu enrere

Publicat al número 46 de la revista "Què?" de l'Escola Gitanjali (juny de 2013).

És curiós això de comptar el temps i de dividir-lo en trossets. Totes les societats ho han fet amb més o menys gràcia, forma part de la nostra condició. El pensament humà no pot concebre el temps com una massa amorfa, un espai informe, sense relleu, exempt de ritme ni d’accidents. ¿Us imagineu com seria el vostre propi temps si no fos per aquests autèntics signes de puntuació que són els moments especials, d’una textura diferent de la de tots els altres que conformen la quotidianeïtat? I no parlo només de l’hora de l’entrepà, dels caps de setmana, del nostre aniversari o del dia de Sant Anastasi, festes totes elles, petites o grans, que ens ajuden a puntuar el nostre temps. Penso ara en els ritus de pas, autèntiques fronteres en el nostre calendari personal, punts sense retorn que separen per sempre dos mons.

Tots els pobles han sabut posar al llarg del camí del temps fites, llindars, portes que una vegada travessades ja no deixen tornar enrere perquè es tanquen darrera teu. Per a un alumne de sisè la recta final del tercer trimestre no és un moment qualsevol. Per a un alumne de sisè el vint-i-dos de juny és, en un sentit estricte del terme, una frontera que divideix dos universos: la infància i l’adolescència. Aquest bitllet (només d’anada) pot despertar pànic i nostàlgia però jo us convido a assaborir el que té d’aventura. El pre-adolescent, mirem-ho així, és un ésser fronterer, un llogater en el limbe, un mèdium, una mena de trànsfuga de la infància, un deportat, un exiliat, però també un viatger, un contrabandista, un mutant. ¿No em digueu que no us fascinen aquests personatges misteriosos i ambigus que habiten els paratges de frontera? Són d’allà i encara no hi han arribat. Ja no són d’aquí i encara no han marxat del tot. Realment no són d’aquí ni d’allà. Escric això i penso en Tarzán, Mata-Hari, E.T., Frankenstein, Dràcula... tots ells habitants de la frontera.


El que signa això (ai!) ja no travessa fronteres, té arrels, plaça fixa i codi postal. De mòbil només en conservo el telèfon.


Bon viatge nois! Gaudiu del viatge i no mireu enrere.


José Manuel.