Fa molts i molts anys, una bella donzella apareixé a la platja de ben petita, una família del poble la va acollir i tingué per nom Elisenda.
Elisenda va anar creixent en aquell poble de costa, però mai no va voler banyar-se al mar perquè li feia un respecte estrany. Per això quan es feu gran marxà a viure als Pirineus, fugint de la mar. Allí conegué l'amor de la seva vida. Quan es van voler casar ell li regalà un viatge a un poble de la costa. Un cop allí, li proposà de banyar-se junts a la platja. Tot i que ella s'hi oposà tantes vegades com pogué, finalment la convencé. Seria la primera vegada per tots dos, i no podien deixar enrere aquella oportunitat. Tots dos junts agafats de la mà entraren poc a poc dins la mar.
Quina sorpresa per l'Elisenda veure que en sabia molt de nedar, com si ho hagués fet tota la vida. Entusiasmada dins l'aigua s'adonà de que les seves cames eren una bonica i acolorida cua de peix. Tenia ganes d’endinsar-se al mar, perquè una nova i desconeguda força la cridava. Elisenda li explicà al seu amor tot això que li estava passant, i li demanà que anés amb ella a descobrir el misteri del fons del mar. Ell li digué que no la podria seguir encara que ho volgués amb totes la seves forces, però l'animà a que ho descobrís ella tota sola. Es van fondre en un petó i una abraçada i la màgia de l'amor va transformar també las seves cames en cua de peix.
Junts s'endinsaren a la intensitat del mar, i des d'aquell dia no se’ls ha tornat a veure mai més.
Maria
