Porto tot el dia recordant el text de l'Óscar al pròleg de l'obra de teatre. Us deixo aquí un fragment del monòleg i un video de Serrat que diu, si fa no fa, el mateix.
http://www.youtube.com/watch?v=DkXQZFyHD7U
NÉTA 1: Res, iaio, que no sé on hi veus la gràcia en aplegar fusta per després cremar-la. Malaguanyada feina! De què serveix?
IAIO DANIEL: Que de què serveix!? Que de què serveix!? (no sap què dir, resta incrèdul, no s’espera una pregunta així). Els catalans de sempre que hem cremat coses. A pagès cremen rostolls, a l’edat mitjana es cremaven castells senyorials i bruixes, tenim els còctels molotov contra els grisos, el fum dels pneumàtics a les vagues generals... tenim la flama del Canigó, la cremada del Dimoni, el rom cremat, les barbacoes del diumenge... Els catalans, senyors meus, som cremadors de mena! No ho podeu perdre això!
NÉTA 2: (a la seva germana) Òndia, què fort! Tenim un piròman a la família.
IAIO DANIEL: Aneu a buscar fusta! Ara mateix! (els nens surten sense gaire convicció. El iaio queda sol i parla amb el públic). Deixeu que aquest vell us parli d’un temps que ja ha passat, quan les revetlles de barri i les fogueres de la canalla omplien els carrers de joia i de color, quan els carrers eren de la gent i no pas dels ajuntaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada