dijous, 13 d’octubre del 2011

El dofí badaloní

Llengua catalana. Expressió escrita. 
La llegenda

EL DOFÍ BADALONÍ

Vet aquí en el Mediterrà vivia un dofí molt especial, com que el seu lloc de vivenda era Badalona sempre saludava el patins de vela que rondaven per allí, un dia assolellat va passar un vaixell anomenat TETE i s’hi va quedar 3 dies, com que es va fer tant i tant amic d’ell li va revelar el seu secret: que podia parlar.

El va ajudar a guanyar moltes regates perquè com he dit abans era tant i tant especial que es convertia en moltes coses, hi en una regata importantíssima la mundial, es va convertir en motor i es va posar molt amagat perquè no el veiessin perquè sinó era penalització, cada dia li donaven menjar esmorzar, dinar i sopar perquè no es canses, un dia va aparèixer una sirena científica i es van mutar per error tenien el mateix cos així que van navegar junts, un dia d’aquells, com que eren horrible d’aspecte un dia fins hi tot van navegar tota l’estona embolcallats ple d’algues verdes i llefiscoses quan van acabar la regata va sortir el dofí-sirena i la gent se’n reia fins que el dia 30 de setembre de 1789, quan va començar la revolució francesa el dofí va creuar l’Estret de Gibraltar i a unes illes al mig del Pacífic a on es trobà la Moby Dick.

Cada vegada que els arponers la venien a caçar l’avisava perquè fugis però sempre quan acabà el perill tornaven a les illes anomenades Coco, un dia ven assolellat s’hi acostà un vaixell blau, el dofí s’hi apropà i veié el TETE com que el patró era constructor, va construir un port enorme i com que la tecnologia d’avui en dia és tan avançada va posar un programa en els altaveus que quan deies la paraula refugi s’obria una barrera en forma de comporta i allí s’hi quedaren.

Ferran N.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada